Una malaltia no infecciosa, la podridura final de la flor dels fruits d'alguns cultius d'hortalisses sovint espanta els jardiners novells. En circumstàncies desfavorables, es poden formar taques marrons i marrons característiques de la patologia a la majoria dels fruits que maduren tant en llits oberts com en hivernacles. Molt sovint, la podridura final de la flor està present a les plantacions de tomàquets, pebrots dolços, albergínies i carbassons.
Un signe visible de patologia és l'aparició massiva a la part inferior de fruits encara verds de taques arrugues i seques de color groguenc, marró o marró fosc, que progressivament creixen profundament a la verdura, capturant el teixit tou de la polpa sucosa i fent-los no comestibles.
L'adopció oportuna de mesures de prevenció de malalties us permet evitar problemes en el cultiu de tomàquets i altres cultius d'hortalisses.
Per què la podridura final de la flor s'estén a les plantacions?
La raó principal que provoca danys a les plantes per la podridura de l'extrem de la flor és el contingut insuficient de calci al sòl, que provoca la fam de calci als extrems distals del fruit.Alternativament, hi ha prou calci a la barreja del sòl, però per alguna raó no és absorbit per les arrels de les plàntules.
Això és possible amb una major acidesa o salinitat del sòl al lloc, danys al sistema radicular de les plantes, canvis sobtats en la humitat del sòl (sequera prolongada seguida de períodes de pluja prolongada), creixement ràpid de les plàntules causat per un excés de substàncies nitrogenades. després d'aplicar dosis excessives de nitrogen, especialment en forma d'amoni, etc.
Com evitar emmalaltir?
A partir d'això, podem dir amb seguretat que la solució al problema rau en el manteniment de l'equilibri del sòl, l'organització adequada del reg (instal·lació de sistemes de reg per degoteig o mulching del sòl) i l'aplicació oportuna de fertilitzants que contenen formes de calci biodisponibles per al sistema radicular de arbustos.
L'ús de fertilitzants professionals per a tomàquets i altres cultius abans o durant la formació de brots i floració ajuda a prevenir la fam de minerals de les plàntules i, com a conseqüència, la propagació de la podridura final de la flor. Molt sovint, els experts recomanen utilitzar nitrat de calci per als tomàquets.
Tanmateix, hi ha una opció pressupostària per a la suplementació de calci, que es prepara a casa amb calç apagada (pelusa). Aquesta solució, que té una reacció alcalina, després de l'aplicació a les arrels, desoxida ràpidament el sòl als llits, assegurant l'absorció normal de tots els elements necessaris per a la fructificació normal.
Com preparar i utilitzar correctament una solució per alimentar les plantes durant la temporada de creixement?
A una galleda d'aigua estàndard que s'ha instal·lat i escalfat a una temperatura còmoda per a les plantes (+24 – +28 °C), cal afegir un got de calç facetada i, a continuació, remenar la solució durant 2-3 minuts amb un bol de fusta. espàtula o el mànec d'una pala, assegurant la dissolució completa del producte.
Petits arbustos de verdures, per exemple, tomàquets de creixement baix, pebrots, albergínies o carbassons, a l'inici de la temporada de creixement, s'aboquen amb una solució blanca tèrbola sota l'arrel a raó de 0,5 litres per planta. Els tomàquets alts, per exemple, les varietats indeterminades, així com els cogombres enfiladisses, es fertilitzen a raó d'1 litre per plàntula.
Igual que altres apòsits d'arrels, l'aplicació de la solució de calç pelusa es realitza exclusivament en sòl humit, després d'un reg programat o una pluja intensa. Aquesta és l'única manera d'evitar cremades al sistema arrel. Durant la temporada, els fertilitzants de calci s'apliquen 2-3 vegades amb un interval de 10-15 dies.
Desitgem que els nostres consells us ajudin a obtenir una collita abundant d'albergínies, tomàquets, carbassons i pebrots ja aquesta temporada a la vostra casa d'estiu!
