Molts amants de l'esbarjo actiu, així com diversos supervivents, amb l'arribada del fred, no renunciaran al senderisme, passejades pel bosc i activitats similars. En aquests casos, la gent tria l'equip i la roba amb especial cura. No obstant això, malgrat l'aïllament millorat, hi ha moments en què les mans i els dits es comencen a congelar. Per exemple, cal dur a terme qualsevol acció que requereixi treure guants o guants.
Restaurar la temperatura anterior i còmoda dels palmells i els dits és llavors extremadament difícil, difícil i requereix molt de temps. Per descomptat, sempre pots fer foc i escalfar-te. Però no serà fàcil encendre un foc amb els dits rígids i rebels. Per tant, a la classe magistral d'avui, proposo construir un dispositiu que pugui ajudar molt en aquesta situació. S'encén amb un cop d'encenedor, lluminós o fins i tot sílex! Es tracta de l'anomenada estufa de butxaca, o escalfador de mans; com tothom vol. Podeu muntar aquesta cosa a casa en literalment mitja hora, amb un conjunt mínim d'eines que tothom té a casa.I el material en si per a la fabricació és el més senzill i assequible.
Necessitarem
Material:
- Un tros de tub metàl·lic de parets primes (no més d'un mil·límetre!), de 100 mm de llarg i 25 mm de diàmetre.
- Femella de bloqueig de fontaneria 15 mm.
- Endoll de fontaneria 15 mm, amb rosca exterior.
- Altaveu d'auriculars, amb reixa protectora (preferiblement del mateix diàmetre que el tub).
Eina:
Dossier; alicates; trepant i broca 2 - 2,5 mm; soldador, estany i flux; marcador; martell petit; dissolvent i un tros de cotó.
Fent una estufa de butxaca
El marc d'un llit vell estirat al graner era ideal per al cos del producte. Després d'haver tallat una peça de 100-120 mm de llarg, utilitzeu una llima per eliminar les rebaves de les vores per evitar talls i rascades en el futur. Ara cal instal·lar una rosca interna en un dels extrems del tub, que serà una femella de bloqueig de 15 mm.
Les vores s'han de tallar amb un lleuger angle. Com això:
A continuació, heu d'introduir la femella a la canonada, amb el costat on les vores es molen en angle i introduir-la amb cura amb un martell.
Provem l'endoll. Si tot està bé, treballem al segon extrem del tub. Ho segellarem amb una graella d'altaveus. He seleccionat l'altaveu perquè coincideixi amb el diàmetre del tub. Desmuntem l'altaveu. Traieu-ne la reixa protectora metàl·lica.
Si no trobeu un altaveu adequat, podeu tallar una placa rodona de metall prim per adaptar-se al diàmetre del tub i fer-hi forats. A continuació, netegem les vores de la canonada amb una llima, recobrim les vores de la reixa i el tub amb flux i soldem la reixa a la canonada. Com això:
Ara traiem la llauna restant amb una llima i, amb un hisop de cotó sucat en dissolvent, netegem l'àcid restant de la peça de treball.
És hora de fer el taló.Cal perforar-hi més forats per a una millor tracció. Perquè quedés bé, vaig desmuntar el segon altaveu i, utilitzant la seva plantilla, vaig marcar els forats del tap amb un retolador.
Utilitzeu un trepant de 2,5 mm per perforar forats. Com més forats hi hagi, millor serà la tracció.
Bé, el forn està llest. Només queda carregar el combustible. Jo faig servir el chaga de bedoll com a combustible. Es fuma molt bé. A més, a l'estiu i a la tardor n'he emmagatzemat bastant.
Tot i que, com a combustible, també es pot utilitzar carbó vegetal per a la barbacoa, fongs, cotó mèdic, teixit de cotó enrotllat en un rotllo solt... En general, qualsevol cosa que pugui arder! Però el chaga, al meu entendre, és més efectiu; fuma llargament i calent. Així doncs, tallem el combustible a trossos petits i el posem al forn.
Com probablement ja heu endevinat, aquest dispositiu només es pot utilitzar a l'aire lliure. I per què es necessita en una habitació càlida? Desenrosqueu l'endoll i enceneu el combustible.
Una espurna és suficient perquè el chaga es faci càrrec. Vaig engegar aquest forn fins i tot amb l'ajuda d'un sílex, per tal d'experimentar; l'escala roent de l'espurna cau sobre un tros de chaga, i comença el procés! Apretem el tap. De seguida es pot observar com comença a sortir fum blanquinós per la part superior.
I, literalment, després de 8-10 segons, el tub comença a escalfar-se. Arriba a una temperatura suficient per escalfar-vos les mans, però no suficient per fondre la llauna de soldadura que subjecta la coberta superior de la graella. Fins i tot hi ha moments (en què TOT el chaga de la canonada s'enflama i es fuma) en què la pell del palmell no tolera la calor. En aquest cas, podeu escalfar-vos les mans directament a través dels guants. La combustió continua durant una hora aproximadament. Depenent de la densitat de càrrega de combustible. Vaig empènyer les peces al tub que encaixaven a través dels fils. Bastant gran.Van fumar dins de la canonada durant exactament una hora. Al final d'aquella hora, quan vaig treure les cendres de la canonada, quedaven unes quantes brases petites i fumejants. Això es pot veure al vídeo quan es realitzen proves després del procés de fabricació. Alguns crítics poden dir que seria més fàcil comprar un barril llarg ja fet amb extrems roscats a una botiga de fontaneria i un parell de taps per a això.
Només queda fer forats als taps... Però de seguida diré que no és gaire bona idea; Aquests barrils, per regla general, ara estan fets de llautó; pesen bastant decent. A més hi ha taps de llautó als dos extrems... El pes del producte no serà petit! Per descomptat, podeu trobar barrils i taps de ferro, però tots tenen parets gruixudes. En primer lloc; el pes d'aquests components serà lleugerament inferior al del llautó, en segon lloc; El producte resultant trigarà molt de temps a escalfar-se. Si fins i tot s'escalfa amb el fred... Així que és millor no ser mandrós i fer tu mateix un cos amb un tub de parets primes. No és llarg i no és difícil.
Aquesta senzilla cosa pot ajudar en una situació difícil i perillosa. Per molt ben equipats i segurs que estem, mai està de més ser més prudents i estalviadors. Sobretot a la temporada d'hivern. Com diuen; És millor tenir i no necessitar que necessitar i no tenir!
Per cert, aquesta cosa també es pot utilitzar a l'estiu, com a repel·lent de mosquits, mosquits i paparres que no toleren el fum del fong de chaga o d'esca.
